Amb la publicació de "Musicall Humors" a Londres al 1605 Tobias Hume (1569 - 1645) erigeix un veritable monument a la glòria de la viola. Aquesta col·lecció de 117 peces no és pas un batibull sense substància o gust propi, sinó que mostra una inspiració i originalitat indiscutibles. En l'agrupació de les peces, Hume (de principal ocupació militar), es delecta en la il·lustració d'estats d'ànim variables, tal com suggereix els títols de les peces, com per exemple: My Hope is Decayed, Good Againe, A question, An answer; Deth, Life, entre d'altres.

"Musicall Humors" és el primer llibre dedicat exclusivament a la viola, en un moment en què aquesta disputava la supremacia al llaüt. Així ho mostren els termes tendenciosos amb què s'expressa Hume en el pròleg de la seva obra per tal de justificar la preeminència del seu instrument. Poc després la viola suplantaria definitivament el llaüt, tot i que en serà deutora, no només en la notació, perfectament adaptada als efectes de scordatura, o en algunes característiques en la manera de tocar, sinó que també fou el llaüt el principal inspirador del repertori de la primera generació de violistes anglesos.

Tobias Hume fou un músic d'una qualitat indiscutible i un dels principals intèrprets de viola da gamba del seu temps.