Cançoner de Montecassino és un manuscrit del segle XV format per diversos fascicles que originalment es trobaven separats i van ser enquadernats junts a la fi del segle XVII. El repertori musical s’associa generalment amb la cort aragonesa a Nàpols i es considera que prové d’un ambient monàstic. El copista principal del còdex va ser probablement un monjo del monestir de San Michele Arcangelo de Planciano, en Gaeta o bé del monestir benedictí dels sants Severino i Sossio a Nàpols. Segons consta en una inscripció, durant el segle XVI el manuscrit va estar custodiat en el monestir dels sants Severino i Sossio, i va ser portat posteriorment, probablement durant el segle XVI o XVII, al monestir principal de l’orde benedictí, en Montecassino, lloc on es guarda actualment i que dóna nom a aquest cançoner. Acadèmia Capella de Ministrers Laia Blasco, soprano Carlos Arturo Gómez i Jose Manuel Monfort, tenors Antonio Sabuco, baríton Olga Rodon i Emiliano Pérez, flautes Joan Marín i Luis Cortés, sacabutxos Julia Chiner i Marina Cabello, violes da gamba Rafael Arjona, llaüt Juliette Commeaux, arpa Onofre Serer, percussió Carles Magraner, direcció Robert Cases, ajudant de direcció i guitarra de quatre ordres