El quintet per a cordes en do major, també anomenat quintet de dos violoncels, és l’última obra de cambra de Franz Schubert.

El va començar a compondre a l’estiu de l’any 1828 i el va completar dos mesos abans de morir. Tot i que Schubert va enviar l’obra al seu editor, aquest no va mostrar cap interès i l’obra va romandre inèdita durant 25 anys. La seva primera interpretació pública coneguda es va produir tres anys abans de la publicació, el 17 de novembre de 1850, al Musikverein de Viena.

Des de llavors, començà a guanyar-se una sòlida reputació, fins que a finals del segle XIX i principis del XX es consolidà com una de les millors composicions de la història de la música de cambra.