Capricho Reloaded funciona com una versió distorsionada de Capricho, obra de la companyia de dansa-teatre Senza Tempo (Inés Boza i Carles Mallol), estrenada l’any 1994. Aquesta invitació de La Caldera a remenar dins l’obra emblemàtica Capricho ha generat una anàlisi dels seus funcionaments coreogràfics a partir de la seva naturalesa original: el tipus d’anatomies, les referències, l’espai i altres paràmetres coreogràfics.

A partir d’aquí, s’ha creat una peça derivada que ens presenta un ésser que ha estat vivint durant anys dins dels codis de la peça original. Com si s’hagués deixat la peça abandonada a la seva sort, modulant-se i automodulant-se per si mateixa, Capricho Reloaded funciona com una digievolució de l’obra original.

Guillem Jiménez s’endinsa en les lògiques de Capricho per generar un ésser (en)capritx(at), que obre portals a mons alternatius presents dins l’obra mare.