Lleona: amb Maria Callís, Blanca Lamar i Cristian Pallejà Llucmajor

L’any 1923, Eduard Girbal Jaume dedicava ‘La trage?dia de cal Pere Llarg’ a Vi?ctor Catala?, «lleona de les lletres catalanes». Amb aquesta mateixa admiracio?, i amb la mateixa sornegueria de Girbal als llavis, la mu?sica Blanca Lamar (Les Sueques) i la poeta Maria Calli?s han cuit a foc lent un projecte que dona veu a grans escriptores catalanes dels segles XIX i XX: de Maria Anto?nia Salva? a Dolors Miquel i tornar. Lleona e?s, per tant, una tria de textos i poemes que, com una lletania estimada i antiga, Lamar i Calli?s s’han passat molts cops per la boca.

I Lleona e?s, tambe? i sobretot, un grapat de canc?ons juganeres: una barreja d’estils, ritmes i capes de so que contrasten amb les melodies pop i el recitat, de vegades me?s aspre. En Lleona hi ha, com en la casa de Vi?ctor Catala?, racons per al sol i cambres reservades a l’ombra: hi ha canc?ons lluminoses i n’hi ha que travessen la fosca. I en Lleona hi ha, esclar, el ritme que tot ho taca: la marimba, les palmes, els pals de flamenc i el rebrot d’italodisco es posen al servei del vers, i el vers es rebrega per seguir el mestratge sever del compa?s. Lleona, en definitiva, s’estima amb passio? la tradicio?: per aixo? fa baixar el ca?non al bassal, s’hi rebolca i s’hi enllota i en acabat s’asseca al sol i beu aigua, calmosa.