Mostra del treball en procés Sal da Boca.

SAL DA BOCA, en portuguès, la sal de la boca, també podria dir-se el cel de la boca. I m’agrada imaginar aquest treball així, com una boca plena d’estrelles. La boca com una cova, com una salina.

És un solo fet amb la gola, la respiració, totes les parts del cos que fan possible parlar, cantar, cridar i també fer sons innombrables, però audibles. És una aposta per tot allò que el so pot mobilitzar i transmetre abans de les paraules o juntament amb elles. Els processos de circulació i canvi de la matèria, i el cos com a dispositiu que la genera, la transforma, la tensiona i la fa audible.

En aquesta trajectòria m’han acompanyat paisatges del Brasil i d’Espanya, i d’altres que se situen en el meu imaginari, així com moltes persones: algunes ja no hi són, d’altres viuen a un oceà de distància, d’altres són a prop, molt a prop, i ajuden a sostenir aquest solo. També m’acompanyen cançons, que habiten la meva memòria i la meva veu, perquè les escoltem.

Alguém cantando longe, alguém cantando muito.