Simfonia No. 5 en Fa Major  

Concert per il flauto en Sol m     

Concerto grosso Op. 3 No. 11 per a 2 violins, violoncel i cordes · Rv 565

Concert per il flautino en Do M RV443    

Concerto grosso No. 1 per a 2 violins, cordes i continu en Fa menor

Concert per il flauto en Do m RV441       

Quan sentim la paraula virtuosisme normalment l'associem a espectacle. Ens fixem més en la dificultat tècnica, el lluïment personal o el que ens transmet la música?

Saber transformar un passatge senzill, quatre notes, en un sentiment que ens arribi a l'ànima també és virtuosisme?

És admirable la superació tècnica de les dificultats que presenten moltes partitures però també ho és fer que una petita frase ens emocioni.

En les obres d'aquest programa, algunes molt conegudes i altres menys, hi trobarem moments expressius molt diversos. 

Vivaldi de l'escola veneciana i Scarlatti de la napolitana són compositors molt interpretats, però Fiorenza i Brescianello no tant. Tenim així dos compositors de cada escola, un amb gran reconeixement internacional i conegut pel gran públic i un altre també famós però més a nivell local.

El fet que compositors tan reconeguts hagin mantingut la flauta de bec com a instrument solista en obres importants, ens ha empès a fer aquest programa.

 

Nicolo Fiorenza nascut a Nàpols cap al 1700 es va dedicar a ensenyar música instrumental i entre la seva obra hi figuren 15 concerts i 9 simfonies. Tot i rebre l'influencia de Vivaldi va crear un estil propi. Va arribar a ser el primer violí de la Reial Capella de Nàpols. Descobrirem doncs la gran sensibilitat del seu concert per a flauta en La m.

L'estil d' Antonio Vivaldi és molt conegut i els concerts que hem triat formen part de les obres que millor el representen. En el concert en Do M RV 443, famós i molt interpretat, hi veurem un Vivaldi típic, virtuós i lluminós. Per contrastar, també hem triat el concert en Do m 441 on trobarem un Vivaldi més interior i profund.

Fiorenza i Vivaldi es varen formar i viure en ambients diferents. Vivaldi a Venècia, ciutat plena de canals on va ser mestre a l'Ospedale de la Pietà per a noies i Fiorenza a Nàpols, terra de volcans, on ensenyava bàsicament música instrumental al Conservatorio di Santa Maria di Loreto de nois. Aquests ambients diferents queden reflectits en la seva música, en els seus ritmes.