(In)certa LIJ - Jornada de la revista Faristol Barcelona

Vivim dins la incertesa. Ens despertem amarats de recels, ens aixequem vacil·lants, ens vestim de dubtes, esmorzem basarda amb mel, sortim de casa fent tentines i, amb el rostre amagat rere una mascareta, provem d’evitar respirar la incertesa. Però la respirem. Respirem la incertesa i contemplem el món, el nostre món de sempre, guarnit ara amb els vels de la paüra col·lectiva. Respirem la incertesa, sí, però encara respirem i, mentre serem vius, seguirem llegint i escrivint.

Vivim dins la incertesa i sospitem que és per això que escrivim la incertesa, que ara només comptem amb les lletres més febles, les frases vulnerables, paràgrafs amargants. Llavors fem un recès i ens donem el permís de tornar a ser lúcids: recordem que la literatura ha estat, és i serà la recerca incansable de respostes boniques, naturals i concretes als dubtes més complexos d’una humanitat maleable; ens adonem que l’única certesa de la literatura és que l’escriptura es nodreix de la incertesa, que l’escriptura és l’art de voler entendre, que l’art va néixer de l’úter de la perplexitat. L’escriptura de la incertitud no és res més, doncs, que la pura escriptura.

Aferrem-nos com mai a aquesta vida incerta. Llegim i escrivim més que mai. Recorrem aquest laberint ardu amb una ploma per espasa i un paper per escut. No tenyim de tristors el fil vermell que ens menarà al futur de la confiança. Llegim i escrivim com sempre hem fet i ara encara més tremp, amb més ànim i més vida. És el nostre moment.

Muriel Villanueva