Gairebé al principi de la invasió russa d’Ucraïna, les bombes destrossaren el Teatre de Mariúpol, un dels emblemes de la ciutat, amb centenars de persones al seu interior. A Stepanakert, cor de magrana feim un al·legat contra la guerra, contra la barbàrie, agafant exemples històrics dels llocs de l’Orient Mitjà i del Caucas. Les ferides del genocidi armeni, de principi de segle XX, la lluita heroica de les guerrilleres peixmergues kurdes davant l’Estat Islàmic, o la resistencia ucraïnesa davant la invasió russa s’entrecreuen a través de personatges molt diferents: des de soldats àzeris, fins a dones resistents d’Armènia o el Kurdistan, passant per persones del poble pla que viuen la guerra amb desfici i solidaritat, deixant entreveure el millor i el pitjor que cadascú porta al seu interior. És una visió descarnada i plena d’humor (negre, això sí) sobre com la guerra i la violencia afecten la condició humana.