Hermanas Picohueso ens convida a endinsar-nos en una experiència immersiva, una versió del cel, basada en la realitat del món en el que vivim, un cel infeal, un cel saturat de banderes clavades en el no-res.



En ple segle XXI, i ja acostumades a veure com el Món que coneixíem s’esfondra davant els nostres ulls dia si dia també, s’ha fet realitat el pronòstic, s’ha fet realitat el desig humà: “Al cel com a la Terra” i posant-se el vestit dels déus, els homes han sortit esperançats a envair el regne celestial que els pertany i que mereixen per haver progressat adequadamet durant els darrers segles.

Una reflexió sobre com hem arribat fins aquí, una mirada cap al futur i una pregunta; Com seguim? Un crit al cel desesperat clama per reivindicar el misteri com a font de curiositat, i la curiositat com a única manera de recuperar la diversió. El cel com un espai on habitar allò desconegut, més enllà de la riquesa, més enllà d’un bitllet d’avió o d’un viatge espacial. El cel al que potser no hauríem d’haver pujat mai.
No hi havíem d’anar.