Sinopsi:

El lloc és diàfan, no hi ha escenari. Per sorpresa teva, en lloc d'observar, en aquest cas seràs tu l'observat. T'has ficat en un jardí.

Cada subjecte prendrà consciència del seu pes individual en la comunitat humana. Tractem els espectadors com una mostra de tota la Humanitat i els convertim en estadístiques. Observam la seva superfície a través d'un microscopi: la pell, la roba, els cabells... se'ns revela un univers per descobrir, una base de possibilitats. A poc a poc anam aprofudint: canviar el punt de vista ens permet mirar dins els cossos, metafòricament, el lloc on es guarden les idees.

Igual que un jardí, aquestes idees es planten, es reguen, es deixen créixer o s'arrenquen.

Observant els cossos llaurats d'idees, entendrem una mica més allò que ens fa patir, allò que ens fa estimar, i tot el que deixa petjada en nosaltres i en els del nostre voltant.