En la cort aragonesa de Nàpols, a València, Barcelona i en totes les ciutats del regne d’Aragó, la música que va sonar en els dos últims terços del segle XV no va poder ser molt distinta entre sí, encara que des de 1443 i, almenys, fins a mitjans de la dècada dels setanta, Nàpols actuara com a centre i la resta del regne aragonès com perifèria. Un centre a l’avantguarda de la música europea de l’època, franc-flamenca i italiana sobretot, en el qual al costat de les cançons van sonar les danses, unes vegades adaptacions de la música vocal i altres peces de factura nova creades pels ministrers al servei de la cort d’Alfons el Magnànim, amb el qual s´obri un dels capítols més brillants de la història del regne aragonés tant al terreny polític com al cultural. Fill de Fernando I de Antequera i de Na Leonor de Alburquerque, va saber fer realitat un somni: convertir-se en un dels prínceps del Renaixement no en sòl hispà sinó a Itàlia, després de la conquesta del regne de Nàpols. Intérpretes: Elia Casanova, soprano Albert Riera, tenor Víctor Sordo, tenor Beltrán Iraburu, baríton Carles Magraner, viola d’arc Robert Cases, tiorba i guitarra renaixentista