Una sacsejada sensible i clownesca sobre l'enyorança, la memòria i l'oblit. Un espai auster amb alguns mobles caducats i l'espera d'una trucada que no arriba.

L'Atònita és una somniadora sense escrúpols aferrissada a la innocència. L'Atònita és l'esperança que salta al precipici i s'inventa que vola. L'Atònita és una incandescent amb els genolls pelats.

Ahir està al caure tracta la soledat amb fantasia però sense embuts.

¿Cóm sobrevivim quan el dol ens impregna les cèl·lules?

L'obsessió plàstica, la contorsió i la manipulació d'objectes faran aparèixer la il·lusió de l'Altre:

L'Altre: aquell, o allò, que ja no hi és i que es presenta a tot arreu. L'Atònita, incorregible, hi cohabita.

Ahir està al caure: un buit vertiginós davant una follia implacable