La matriu és l'úter. D'on creix la vida. Això és clar. Però no puc deixar de

pensar en el neologisme MAMÀ+ ACTRIU= MATRIU.

Perquè ?MATRIU?, encara que puga parlar de coses dures a simple vista, no

és un drama. És una comèdia.

Com a autora, crec fermament en el riure, l'originalitat i la frescor a l'hora

d'afrontar els meus projectes.

Crec que les històries, fins i tot les més crues, poden ser enfocades també

des del somriure i no (només) des de la llàgrima.

Per això, ajuntarem somriures i llàgrimes per a contar la història de maternitat

d'aquestes dues dones, i com ja s'ha apuntat, la de moltes més.

Porte recaptant informació durant mesos en els meus cercles pròxims, ajuntant

casos de violència obstètrica que apareixeran també en l'obra. Per tant,

desitge que MATRIU puga ajudar a informar, educar i generar eines de

canvi.

A Espanya, un 27% dels parts són realitzats per cesària. Aquesta intervenció,

que serveix per a salvar vides de mares i nounats és, no obstant això,

realitzada en excés, perquè l'OMS estipula que solament el 10% dels parts

necessiten d'aquest procediment.

Llavors, per què? Per què una de cada quatre dones que pareix s'exposa a

una cesària?

Hi ha múltiples respostes a aquestes xifres i no totes són agradables d'escoltar.

Les cesàries salven vides. Però si no són necessàries, compliquen enormement

la recuperació de la dona en el postpart, tenen conseqüències per a

les criatures, que solen tindre un sistema immune més baix, i sotmeten en

un percentatge altíssim a la mare a tindre una altra cesària en un part posterior.

A més, des del punt de vista emocional, la mare pot sentir que no ha sigut

prou bona per a parir al seu fill de manera natural, que és menys vàlida que

altres mares. I les cesàries no són temes a tractar en la preparació al part.

Perquè no és un part. És una cesària.

A tot l'equip ens agradaria que MATRIU poguera aportar alguna cosa al

debat iniciat fa pocs anys sobre la violència obstètrica en l'abús de les

cesàries, els avortaments voluntaris forçosos i la maternitat.

Per tot això, crec que MATRIU és un projecte necessari, compromés amb la

societat, que crearà una comunicació amb l'espectador/a i establirà sinergies

i debats. Alguna cosa que considere és vital per a avançar com a comunitat

i molt necessari en el teatre.