X CIRCUIT DE LIED DEL MONTSENY

Homenatge a Robert Gerhard

LIRICHE DEL NOVECENTO - UN CONCERT PINTAT

En aquest projecte la soprano catalana Elena Mateo ens porta el repertori de música de cambra per a veu i piano del gènere liderístic italià de la primera meitat del s. XX, que correspon a la generació anomenada dell’Ottanta, impulsora del moviment musical Novecento. Compta amb la companyia del pianista italià Aldo Orvieto, especialista en música de cambra del Novecento i un dels màxims difusors del repertori pianístic del s. XX italià. Aquest serà un concert pintat, quatre artistes internacionals interaccionen amb la proposta.

Els Lieder seran pintats en directe durant el concert a quatre mans per Tess Dribbel i Enric Iglesias. La fotògraf Txus Hidalgo exposarà un seguit de fotografies dels poemes cantats que es podran veure al programa de mà conjuntament amb els texts. Tot ha estat coordinat per l’escultor i dissenyador Graham Nash. Cal destacar també en aquest concert la participació del Cor Cromàtica de Sant Celoni, dirigit per Núria Molins i que interpretarà la Piccola Cantata d’Amore de Pizzeti, entre d’altres.

Pel que fa al programa musical: El gènere liderístic italià de la primera meitat del s. XX, anomena els seus Lieder: liriche. Estem davant de l’obra poètica i els compositors més importants d’Itàlia al servei del més estricte i pur concepte del Lied. Una obra brillant injustament poc interpretada i apartada per les populars arie da càmera, romanza i canzona de aires belcantistes; amb la intenció de introduir aquest període i gènere al nostre públic, el conduirem de la manera més plaent, variada i enriquidora possible per les seves obres i compositors destacats. L’anomenada Generazione dell’Ottanta es va encarregar de portar l’avantguarda de gustos i estils europeus al país i feren seu el gènere liderístic amb frescor i gran singularitat. Van deixar enrere la glòria de l’imperi operístic ja en decadència, es van dirigir cap les innovacions dels nous llenguatges musicals europeus i, fins i tot, van haver de lluitar contra una certa impopularitat. Es varen sumar a l’entusiasme creixent per l’estudi musicològic i la recerca de la propia identitat: el nacionalisme musical esclata també a Itàlia. Cap d’ells va abraçar la atonalitat, però sí la pràctica lliure d’ella; bevien del post-romanticisme alemany i l’impressionisme francès, fan part del modernisme, practiquen el neoclassicisme, experimenten el primitivisme, analitzen una sonoritat primigènia (Monteverdi, Vivaldi, Frescobaldi i Scarlatti) i el folklore. Amb ells i els seus deixebles arriba la renaixença musical italiana: el Novecento.

El concert comença amb Respighi que va fer de vincle natural entre els dos segles exercint una obra de continuïtat i no de trencament. Els poemes de Rubino, polifacètic escriptor, descriuen la vida i màgia dels boscos mitològics grecs, en ells Respighi crea un món sonor de verdors, aigua, faunes i nimfes; una natura exuberant, en llibertat i sense pudor. Pizzetti ens endinsa definitivament en la singularitat del període, ell arriba al llindar del minimalisme expressiu en el seu concepte de la paraula, vocalitat i música, semblant a la psalmòdia o la declamació. Les dues obres triades són mostra del fort lligam que sentia pel poeta D’Annuzio: un primer poema profund i melangiós que descriu la transhumància dels pastors i el segon la visió d’una escena embriagadora i voluptuosa com indica el títol. En contrast, l’estimat docent i compositor Ghedini investigà la música antiga convertint-la en la base de les seves composicions en un estil únic de contrapunt contemporani. Va musicar alguns dels poemes del Canzoniere de Matteo Boiardo, reconegut líric d’amor del Renaixement; hem escollit un exultant cant amb sorprenents girs harmònics de regust arcaic. A la segona part proposem dos deixebles: Barbara Giuranna, alumna de Ghedini i la primera compositora italiana en ser reconeguda, va compondre aquesta obra de senzill text anònim i d’elegant inspiració arabesca que s’ha convertit en la més popular del seu repertori vocal. El segon deixeble, en aquest cas de Pizzetti, Mortari: estava molt influenciat per el jazz, el futurisme i era amant del llenguatge caricaturesc. En aquesta curiosa partitura d’aparent estil popular, mostra una conegut vessant infantil que posseïa per dibuixar els dos protagonistes d’essència més senzilla i humil. Retornarem a la Generazione dell’Ottanta amb el seu membre més moderat: Alfano, el qual es va encarregar de finalitzar l’òpera Turandot a la mort de Puccini i d’ell sentirem un amable passeig sota la llum de la lluna; tornarem a Pizzetti per interpretar una corprenedora imatge de la mitjanit i les paraules de la protagonista. Tanquem el concert amb una selecció de peces de Respighi.

Elena Mateo: soprano

Aldo Orvieto: piano

Cor Cromàtica de Sant Celoni

Dirigeix: Mireia Molins

Tess Dribbel: pintora artística

Enric Iglesias Mohedas: pintor artístic

Txus Hidalgo: fotògraf

Graham Nash Escultor: dissenyador i coordinador