Aquesta obra és el fruit d'una llarga reflexió sobre el desarrelament. El valor que té el sentit de pertinença, no sols davant els altres, sinó davant un territori. El contacte dels peus amb terres que suporten cossos i idees. Al cap i a la fi, una parcel·la, un sentir-sen part.

Tot això, però, es confronta amb un temps en el qual és millor la conquesta efímera. Es dona més importància a l'experiència, a aquests paisatges a visitar i tacar amb el desenfocat buit que ens vesteix. Ser turistes de professió i anar conquistant llocs en visuals que acabaran perduts Déu sap on.

Ser els viatgers que en partir amaguen els ulls, els peus i l'esquena. Els que carreguen amb els aniversaris, els sorolls, el sabor de l'aigua, planisferis, caixes de música i ideals que imposar en qualsevol cantonada que tingui més llum que la pròpia existència.

Subratllar el dret a pertànyer a tots els llocs al mateix temps, al jo vaig ser allí i em vaig emportar això... desmantellar com a ritu i aliment, i només toar al punt de partida per a esplaiar-se amb qualsevol i després, refer la maleta.

A mesura que augmenta la tecnologia de la imatge, més desenfocatsestan els nostres contos. I és que sense una llar tot està fragmentat, no hi ha llaç ni arpó que subjecti, només hi ha ganglis de fusta viva, sense nexes, sense paraules... és granit i pols. Viure en molts llocs i morir a tot arreu, heus aquí el nou mantra de l'existència.

En aquesta tasca la dansa i la paraula es donen la mà per a parlar del que ara com ara atropella els nostres inestables peus.