Un passeig fins al far en caure el sol

d'Adaline Anobile en diàleg amb Victoria Pérez Royo

Quan somiem desperts, la nostra relació amb el temps sembla canviar, així com allò que veiem. Embolicada amb el món i les seves textures i tempos, la nostra atenció es desplaça entre diferents capes, a diferents velocitats. El ritme pot donar accés a altres maneres de veure i relacionar-nos amb el que veiem?

FARIFARA proposa experimentar amb les relacions entre ritme i visió. Farem servir el far i l'horitzó com una manera de pensar i practicar diferents formes de visió, com una manera d'entrar a altres estats d'atenció. Hi hagi o no alguna cosa o algú al mar, el far sempre està encès: apunta cap a l'horitzó i invoca allò que potser no veiem o encara no coneixem. Jugarem amb la idea que la visió és un gest, una cosa així com una trucada cap al que podria o no aparèixer.