En el Teatre Micalet tres chicas en la boda de Cristina. El banquete ha terminado y la noche avanza. Ellas no se conocen, pero se encuentran apoyadas contra la pared del fondo del salón de bodas. Inmóviles, manchadas por las luces de discoteca. No son capaces de bailar, de gozar lo que debería ser una gran noche. Por encima de la música de verbena, de las risas y el ajetreo, flotan sus miedos. El miedo a envejecer solas, pero también a envejecer con alguien. Que los abuelos que cuidan ahora, algún día sean sus padres. Y el pánico de estar desperdiciando a su juventud.

Cristina es una tragicomedia frenética sobre tres chicas atravesadas por la angustia del futuro.

        ------------------------------------------------------------------------------

Tres noies al casament de la Cristina. El banquet s'ha acabat i la nit avança. Elles no es coneixen, però s'hi troben, recolzades contra la paret del fons del saló de bodes. Immòbils, tacades per les llums de discoteca. No son capaces de ballar, de gaudir el que hauria de ser una gran nit. Per sobre de la música de revetlla, dels riures i l'enrenou, suren les seves pors. La por d'envellir soles, però també d'envellir amb algú. Que els avis que ara cuiden, algun dia siguin els seus pares. I el pànic d'estar desaprofitant la seva joventut.

Cristina és una tragicomèdia frenètica sobre tres noies travessades per l'angoixa del futur.