Es planteja la noció de llunyania amb les vessants que deriven del seu significat: distància en l’espai, distància en el temps, d’allò que es constitueix en remot i, per últim, la llunyania entre les dimensions del somni i la realitat, que té a veure amb la màgia. 

La representació de ballarins s’organitza en una mena de mitologia referida a cada vessant: les que evoquen la geografia i, per tant, s’associen a les nimfes aures, amb connotacions celestials i viatgeres; d’altres simulen ser atlants, d’una civilització perduda en el temps; també hi participen les arcanes, que dediquen el seu llenguatge al conjur i la invocació de la immatèria. 

L’estructura de la creació presenta quadres que emulen situacions i records assentats en somnis i en rituals, i danses amb diferents atmosferes, establint una prioritat en l’estil de la música tractada. 

Aquests quadres presenten una consigna en escenes, com el concepte del Tòtem, deïtat arcaica; el pas de les aures, les nimfes dels vents, la migració dels ocells com a  evocació, el vent com a mitjà viatger, les visions d’un paradís, la presència de l’encís i els aquelarres; els sons afro (set de percussió),  de rituals d’iniciació, palaus en temps i distància d’allò que sembla remot, en colònies llunyanes; l’exotisme en les veus i els moviments. Es tracta d’una concepció romàntica sobre l’anhel del viatge, de l’orientalisme i de la perfecció de mons més enllà de la vigència real. 

El llenguatge de la dansa contemporània també presenta un vocabulari llunyà, però permet la interdepèndencia amb la seva llibertat de moviments i l’adequació als vincles de la música i els seus paràmetres per a donar lloc a una creació singular en la qual també es genera una distància en el teatre afavorida per la representació, en què es convida a viatjar amb l’evocació. 

La peça és interpretada per estudiants del Conservatori Professional de Dansa i la seva aportació en la creació es mostra per a confrontar els coneixements adquirits en un muntatge que permet l’experiència i el desenvolupament interpretatiu sota un concepte germinal o generador de moviment.