Cada 11 minuts mor per suïcidi una persona menor de 20 anys al món. Quin paper hi juga el fet de viure en una societat estructuralment patriarcal on la salut mental de les persones joves és cada cop més precària? Perquè no es parla mai del suïcidi?, ens fa por, o és perquè és un fracàs social i no volem fer autocrítica?

Set joves a l'escenari expliquen a través de diferents escenes les problemàtiques derivades dels conflictes socials i estructurals que afecten directament la salut mental de la joventut. A partir de la dansa, el text, les projeccions, la música tecno i la performance les intèrprets construeixen un iceberg al·legòric que acaba deixant constància de la problemàtica actual del suïcidi juvenil. Una proposta que adopta un caràcter crític i social per oscil·lar entre la comèdia més sarcàstica i el drama més profund. El retrat d'una societat que viu d'esquena als seus propis símptomes.