Ferran Palau es presenta en solitari al Panoràmic, en aquesta temporada 2019, amb les seves cançons que s'identifiquen amb aquest nou gènere anomenat POP METAFÍSIC.

SUPORT A L'ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU: 0'50€ de cada entrada d'aquetst concert aniran a parar a l'Associació Catalana Per la Pau (www.acpau.org) entitat amb qui el Panoràmic col.labora, formada per persones compromeses amb la lluita per la pau i el desarmament i la transformació de les relacions Nord -Sud del Planeta.

BLANC. El blanc és l’encegament i la suma de tots els colors. El blanc són els tendrums, els ossos, la
còrnia. El blanc és la pàgina i la tela abans de nosaltres, tan blanques com les drogues on et
perds, et trobes, et busques i sant tornem-hi. El blanc és el buit de l’experiència del trauma.
Ferran Palau, amb l’ànima per fora i una innocència malaltissa (paraules seves) musica tots
aquests blancs i en fa un sedàs de neguits que esdevé lenitiu, pertorbadorament balsàmic. Blanc
és un territori per on campen miratges, somnis i visions forjades a base d’ànsies i delits. La lírica
de Palau esgarrapa amb versos com aquests, que són una llepada enverinada: «Ni la lluna més
intensa / pot fer més clara aquesta nit», o bé «serà un abisme on he caigut / o el paradís que
em dones tu / no hi ha fortuna més cruel / ni res tan dolç.»
Blanc és una brega somorta, com si entréssim a la batalla amb taps a les orelles per apaivagar
tot el dolor que patirem. Un ram de deu cançons que floreixen, espinades, i se’t claven al moll de
l’os. Un dolor que cura: com l’ex-libris d’en Juli Vallmitjana, «de les ferides surt la llum». O com
deia Henri Michaux, “connaissance par les gouffres”, el coneixement a través dels abismes.
«Seràs aquell que emprèn el vol, però al mateix temps es queda sol, ho prova tot però perd el
nord». Ferran Palau canta a la intempèrie, exposat a tots els mals i a totes les meravelles. Amb
la força del desemparat —del qui no té res a perdre—, Palau ens vessa aquest Blanc a les orelles
en un extrem exercici de sinestèsia. I no ho fa com el fratricida Claudi a Hamlet, no: Blanc no és
un verí que mata. És un verí que purga, metzina que enamora. Merda de la bona.
Martí Sales