Llumeneres a Sant Martí de Tous

L’any 1518, a Estrasburg, va donar-se una plaga estranyíssima. Es diu que la pacient zero va ser Frau Troffea: un dia va sortir de casa i es va posar a ballar, en trànsit. Van anar passant les hores, van anar passant els dies i s’hi anava sumant gent. En una setmana eren vora 40 ballarins, en un mes gairebé 400. Els ballarins van morir d’atacs epilèptics, d’infarts i d’esgotament. Mai s’ha arribat a saber si va ser la pressió d’una crua societat feudal o una possessió col·lectiva el que va causar aquesta estranya epidèmia.

Les autoritats instal·len un espai habilitat per expiar els mals ballant. Comencen a sortir criatures estranyes, caps parladors, àngels amb ulls a les ales i conills que abans eren núvols. Sota la direcció de la Montse Colomé, amb la proposta sonora d’en Sergi Ruiz, les llums de la Sílvia Valls, i acompanyats per l’Anna Vilamú, l’Oriol Sauleda treu paraules entre el públic que és convidat a ballar, perquè ballant la gent s’entén i és molt més tard del què et penses.