Lali Symon, de Sergi Belbel a Barcelona

Lali Symon, de Sergi Belbel al Teatre La Passió d'Esparreguera.

Lali és una gran estrella reconeguda i estimada pel seu públic. No és exactament una actriu, sinó més aviat una comedianta. I encara més concretament, una monologuista. Els seus xous, divertits, irònics, i també punyents, delecten les espectadores als teatres i també a la televisió.El que ningú no coneix és la seva autèntica personalitat, ni la vida privada de l'estrella, Lali Symon. I molta gent es pregunta si ella, que sempre es mostra alegre, enginyosa, directa i desinhibida davant la gent, és igual a dins i a fora de l'escenari.

I així, veurem que, quan s'apaguen els focus i ella abandona l'espai públic dels seus monòlegs, es transforma en una altra persona (o potser podríem dir també en un altre "personatge"?) i manté una relació especial i molt intensa amb dues dones decisives per a la seva vida privada: la seva mare i la seva filla, a les quals sempre ha mantingut al marge de la seva professió.

A partir d'aquí, la comèdia i la tragèdia s'alternen en tots dos espais, el públic i el privat, amb vasos cada vegada més comunicants.

I la ficció i la realitat acaben encreuant-se de manera gairebé indeslligable.

-----------------------------------------------------------------------------

Lali Symon, de Sergi Belbel en Teatre La Passió d'Esparreguera. La obra gira entorno a Lali, una gran estrella reconocida y querida por su público. No es exactamente una actriz, sino una comedianta. Y más concretamente, una monologuista. Sus shows, divertidos, irónicos, y también desgarradores, deleitan a las espectadoras en los teatros y también en la televisión. Lo que nadie conoce es su auténtica personalidad, ni la vida privada de la estrella, Lali Symon. Y mucha gente se pregunta si ella, que siempre se muestra alegre, ingeniosa, directa y desinhibida frente a la gente, es igual dentro y fuera del escenario.

Y así, veréis que, cuando se apagan los focos y ella abandona el espacio público de sus monólogos, se transforma en otra persona (¿o podríamos decir también en otro "personaje"?) y mantiene una relación especial y muy intensa con dos mujeres decisivas para su vida privada: su madre y su hija, a las que siempre ha mantenido al margen de la suya.

A partir de ahí, la comedia y la tragedia se alternan en ambos espacios, el público y el privado, con vasos cada vez más comunicantes.

Y la ficción y la realidad acaban cruzándose de forma casi indesligable.