Dos homes. Un vaixell. Una veritat que crema.

Enmig de la mar, allà on només existeixen el «nosaltres» i «ells», dos personatges naveguen una amistat construïda sobre mentides generacionals. A través de diàlegs alimentats per labsurd, lhumor negre i certes dosis de crueltat, Joaquín Daniel teixeix una paràbola sobre com funciona el poder: mitjançant la creació denemics intes, la perpetuació del cicle de la violència i la il·lusió de pertinença.

El gir inesperat final de lobra revela que, tard o dhora, les creences que ens regeixen, els dogmes, el vaixell en què navegàvem i fins i tot la nostra pròpia identitat poden acabar resultant una il·lusió fatal.

Cae Quemada és un viatge incòmode cap al cor dallò que significa estar dins o fora, a dalt o a baix. Perquè quan la veritat emergeix i surt a la llum, juntament amb tot allò que sempre hem sabut però mai no hem volgut anomenar, ningú no surt il·lès de lescenari.