La follia · La geniale

Concerts i concerti grossi

Aquest programa fa una mirada a l’extens món del concerto grosso i el concert per a solista i orquestra. Es considera que Alessandro Stradella va iniciar el que seria el Concerto grosso, creant un diàleg entre un grup petit de solistes i el grup més gran orquestral, en italià anomenat grosso. Aquesta forma musical la va desenvolupar Arcangelo Corelli i a finals del segle XVII era molt popular. Durant el segle XVIII els gustos van anar evolucionant i el concert per a solista i més tard la simfonia es van consolidar com a formes preferides i el concerto grosso es va deixar d'utilitzar.

Orquestra Barroca Catalana
Tiam Goudarzi, flauta
Guadalupe del Moral, violí
Emmanuel Balssa, viola da gamba i violoncel
Manfredo Kraemer, violí i direcció

Alessandro Stradella (1643-1682)
Simfonia en re major a Concertino e concerto grosso distinti

Alessandro Scarlatti (1660-1725)
Simfonia di concerto grosso “núm. 12“ en do menor, La geniale, per a flauta i corde

Antonio Vivaldi (1678-1741)
Concert en sol menor per a dos violins i violoncel, “op. 3 núm. 2”, RV 578a

Leonardo Leo (1694-1744)
Concert en sol major per a flauta, cordes i baix continu

Francesco Geminiani (1687-1762)
Concerto grosso en re menor, “op. 5 núm. 12” La follia

Georg Philipp Telemann (1681-1767)
Concert en la menor per a flauta de bec, viola da gamba i cordes, TWV 52a1